top of page

La Cova del Mero

Afán de Plan 

Agenda Under Graó de Válencia

 

DANSANT EN LA COVA DEL MERO

 

Anit s’estrenava al Teatre Micalet ‘La Cova del Mero’, un espectacle ideat per Ernesto Pastor i co-dirigit amb Doriana Rossi. Un total de dinou actors, actrius i ballarins-es passaran pel seu escenari en diferents grups cada funció. A l’estrena i fins divendres: Carlos Llorca, Doriana Rossi, Ernestor Pastor, Fran Latorre, Idhun, Mariam García, Marina Bartual, Nuria Gallego, Said Tanshi, Juan Pinillos, Ana Lakasmana, Amparo Javier, Maggie de Diego, Ana Galbis i Inmaculada González.

 

La cova del mero, conta Ernesto Pastor, existeix i està a Benissa, Alacant (a banda de ser un conegut restaurant de Dénia o un antic xiringuito del port de València), però això no hem pogut constatar-ho. La buscarem el pròxim estiu. De qualsevol forma, el nom d’aquest espectacle ja et condueix, instintivament, a les platges rocoses del mediterrani.

La Cova del Mero es presenta amb bonics colors i uns personatges en escena un tant curiosos. Banyistes d’un altre temps, passejants i observadors enfront d’un mar hipnòtic que ens fa presagiar que alguna cosa és a punt d’ocórrer. El món terrestre i el marí, el real i l’irreal, comencen a fusionar-se…

 

De cada ona van eixint diferents personatges o éssers, uns més engolidors que altres, que ens parlen de les criatures que poblen el fons marí. De vegades, es barregen a l’exterior amb els humans, per a seduir-los o atacar-los. Els seus comportaments van de la mà de la música, que canvia constantment i, en ocasions, de forma brusca, passant per l’Alfonsina de Mercedes Sosa, cantada per Silvia Pérez Cruz, o rescatant a Chavela Vargas i a les Andrews Sisters. Baix del mar tot té cabuda, des de la dolçor de Yann Tiersen a la música electrònica més xocant, passant per un swing de vella orquestra. Aquestes criatures són capaces de dansar al ritme de la pluja o d’un discurs totalitari (gran moment protagonitzat per Juan Pinillos, per cert), o convertir en pas de ball els espasmes produïts per la falta d’oxigen. La dansa oriental, la tribal, la contemporània, el street dance, el tango i les pinzellades flamenques, estan presents en aquesta cova.

 

El punt còmic i teatral de l’espectacle sorgeix sempre en presència d’Ernesto Pastor, qui amb el seu aire Buster Keaton (ja ho vaig dir en altra ocasió), es fica en la pell de curiosos personatges que sempre resulten a mig camí entre la tendresa i l’humor. L’escena junt a Carlos Llorca i Fran Latorre combina les dues disciplines que ve a presentar aquesta peça: teatre i dansa, jugant en tot moment a tocar la comèdia. Destacar, també, el magnetisme de Doriana Rossi, coreògrafa i co-directora de La Cova del Mero.

bottom of page